El títol d'aquest blog l'he posat perquè en el mon hi ha moltes i moltes coses belles:
La mirada d'un infant.
El cel roig anunciant fred o vent.
La immensitat de les muntanyes.
Un avi prenent el sol amb la pipa als llavis.
Una posta de sol arran de mar.
I tantes i tantes coses que et poden fer quedar bocabadat, encara que els altres es puguin pensar que ets un badoc.
Ben d'acord. I encara hi afegiria que, a mesura que passen els anys, amb poca cosa en tenim prou. Sí que un està més "de tornada", però també és cert que amb un paisatge menys espectacular que la de la fotografia (què et diré, un contrallum al sortir al carrer i una mica d'aire), ja n'hi ha prou per emocionar-nos. Oi?
ResponEliminaA mi, també em deixen bocavadada les postes de sol, sobretot les del mes de desembre quan el sol es pon darrera Montserrat. No em canso de mirar-la. També les del mar.
ResponEliminaDons a mi m'agradaria saber expressar-ma, tan be com tu, abans el comentari que jo te he fet en el bloc 2, em sembla que et deia lo mateix, pro a més que en la teva forma de escriura es reflexa molt bé la teva personalitad.
ResponEliminaEts una enamorada de la vida.
Ho veus com soc sossia del teu nou bloc.
ResponElimina